Ahir, el fred va espantar els alumnes… o va ser la classe de tall de ganivet ??

Ahir hi havia classe de tall, ciselé , emincé, brunoise, tpm… un munt de terminologia pensada per posar al dia als alumnes que recentment s’ha incorporat. Però la neu, i el fred que feia ahir al vespre va fer que a la classe fóssim ben pocs, ara això si els que eren s’ho van passar pipa, tallant !!!

Vam preparar una amanida refrescant, ideal per el temps en el que estem. La veritat quan vaig programar el mes de març vaig pensar que podia fer una mica de fred, però ni em podia imaginar que caigués la nevada del dilluns, ni tampoc que fes el fred que feia ahir i avui, i el que farà diuen…

Bé el cas és que vam preparar l’amanida grega on tots els ingredients anaven talladets en brunoise i la feta i la vinagreta li donaven el toc especial.

Vam continuar preparant un arròs thai amb verduretes tallades en juliana, i una barreja d’espècies que li donàven un toc oriental,  la vam preparar al wok.

I vam acabar amb unes postres ideals per ahir… Un tàrtar de maduixots , amb granissat de taronja i llet de farigola. Calentó… per allò de combinar-ho amb el temps que feia. Tot i fer fresca els plats van quedar molt bé.

La setmana vinent roast-beef de tonyina !!!

Can Barrina, al bell mig del Montseny

Ja feia molts dies que us volíem parlar d’aquest restaurant. Una meravella per l’entorn, per el menjar i per el tracte, Can Barrina, a la carretera de Sant Esteve de Palautordera al poble del Montseny.

Aquell dia ens vam llevar d’hora i vam sortir d’excursió, feia un dia magnífic, els nens carregats al cotxe, la pilota, els contes i les cançons del Miqui. Tot a punt, carretera i autopista direcció al Montseny.

A punt de començar la carretera que enfila de santa Margarita cap al poble del Montseny ens vam aturar per comprar verdura i fruita a un pagès que ven els seus productes a un preu super raonable, unes bledes petites i tendres, carabassons, pebrots vermells, taronges dolces com la mel, enciams, pomes i tomàquets de penjar, i … de regal,  mitja dotzena d’ous dels que no tenen codi de barres (de pagès , pagès…). Vam passar un mati molt tranquil passejant i jugant amb els nens, i alhora de dinar vam acostar-nos a Can Barrina.

L’ Àlex va menjar uns canelons bonissims, tres canelons contundents d’aquells plens, i amb carn a dins, no farcits de beixamel amb gust de….  jo els vaig tastar i eren deliciosos. Nosaltres vam fer un pica-pica, croquetes, coca de recapta amb escalivada i formatge de cabra, carxofetes fregides i la cansalada crec-crec que era bonísima, ideal per els triglicèrids …

De segon, turbó al forn  i galta de vedella amb parmentier i ceps, el turbó era molt bo, pero la galta era deliciosa, sense feina (desosada), cuita amb paciència, una cocció llarga i amb el punt just de melositat, gens estallosa, i  una picada que jo diria… portava una mica de xocolata.

Les postres a mi no em van generar cap dilema, al carro hi havia un lemon pie que feia una pinta inmillorable, el pastis de formatge el seguia de prop, i la resta no es quedaven enrera, hi havia codonyat fet a casa, tatin de poma, tortell de nata, toffee de xocolata amb crema de menta, bunyols…. I un munt de coses delicioses, dificil triar, però he de reconèixer que a mi la merenga en supera i no ser dir que no.

Després una mica de descans a la saleta del bar, i una passejada per tirar el dinar avall. Tot l’hotel, perquè és hotel- restaurant és encantador  , ple de racons fets amb molt de gust.

Té 8 habitacions al mateix hotel i 3 més en un anexe que hi ténen al costat. Una piscina a la que banyar-se a l’estiu és una delícia i un porxo on dinar, sopar i fer un cafè a mitja tarda ha de ser fantàstic. Nosaltres vam dinar en una taula rodona al costat d’una llar de foc.

Us adjunto la pagina web per si voleu veure-la, però no fa justícia al que realment és la casa, si voleu fer una escapada romàntica, o sortir amb els nens i menjar com a casa, és el lloc perfecte. També tenen un hostal-restaurant que es diu l’Ou de Reig , més petit però amb una cuina cassolana amb la que llepar-se els dits, però això sòn figues d’un altre paller que més endavant un explicaré.

Nosaltres repetirem !

http://www.canbarrina.com/

4 de març, dijous amb sol , després d’uns dies passats per aigua

Ahir vam tenir tot el dia amb sol, vam dinar a casa del Jordi i la Isaura al vapor, uns macarrons amb un bon sofregit , d’aquells que es fan amb paciència, amb carn magra, tomàquet i ceba. I la pasta, macarrons gallo, els típics de tota vida, els pluma, aquels que estan tallats al biax de manera perfecta.

Al vespre, tatin d’escalunyes, pastis flam de llimona (amb molta llimona !!!)  i  sopa de bledes de nou … una sorpresa molt agradable quasi per tothom !!

Aquí teniu el Pere saltejant les escalunyes una, dues, tres…. Alehoop ! !

Estirant la masa per el pastis flam de llimona.

I com deien ahir a la taula mentre tastaven el que havien cuinat :

Perquè serà que els nens no volen menjar coses verdes, tret de la mongeta tendra ?

Potser aquesta sopa amb les verdures tallades ben petites s’ho menjarien de gust ! També potser perquè tant les bledes , com els espinacs son forts de gust, moltes vegades tenen gust de ferro i deixen el paladar raspós… teories, teories……

La setmana vinent classe de tall de ganivet, tots els grups al dia !

3 de març, Sant Medir , tones i tones de caramels als carrers del barri de Gràcia

El dia 3 de Març és la festa més dolça del barri de Gràcia, tones i tones de caramels que llencen cavallers, carrosses, i camions sense parar al llarg del carrer d’Escorial, Sant salvador i Gran de Gràcia fins arribar als jardinets de Gràcia, allà  reconeixement per les autoritats, recollida i festa grossa. Nosaltres en vam recollir uns quants, l ‘Àlex s’ho va passar d’allò més bé, i la mami va recordar vells temps ! Gràcies.

A l’escola preparàven unes albergínies mar i muntanya amb carn, sipia i sofregit de verdures, pasta fresca amb llagostins i parmesà i un cake de formatge, nous i panses.

Les alberginies són delicioses si deixeu el sofregit a poc a poc, que es vagi confitant, i el cake, s’ha de coure en dues temperatures perquè faci la típica muntanyeta de cake, però és important que abaixeu  la temperatura després perquè sino es crema per fora abans de coure per dins. També cal tenir en compte que porta fruit sec (nous) que tenen un percentatge de greix i que també fa que trigui més a coure.

La setmana vinent tall de ganivet per a totes les classes, emincé , ciselé, brunoise…. i un munt de coses més .

Amanida grega, arròs amb verdures y curry i maduixots amb llet de romaní.

2 de març, sopa de moniato, bledes i bacó, una sorpresa per a tothom…

Dimarts al vespre, vam cuinar una deliciosa sopa de bledes, moniato i bacó. El secret però d’aquesta sopa és un bon brou de pollastre. Si no trobeu moniato per aquesta època, podeu substituir-lo per carabassa que també li dóna el punt dolç a la sopa.

Després vam continuar amb una tatin d’escalunyes, una mica elaborada perquè primer s’havien de bullir amb llet les escalunyes, i després coure-les  la paella amb mantega i brou, i acabar al forn per coure la pasta de full que els feia de base, però la feina va valdre la pena.

Ahir una classe quasi vegetariana sinó hagués estat per el bacó de la sopa.

De postres un pastís flam de llimona , amb base de pasta brisa enriquida amb rovells, i ametlla en pols.

Classe especial , 26 de febrer, Croquetes

L’any passat vam fer al mes d’octubre un monogràfic sobre les croquetes, i tot i que el vam repetir cinc vegades, molta gent es va quedar sense poder fer-lo, per això vam pensar amb el Txep  amb la possibilitat de repetir-lo alguna vegada, ja que molt alumnes ens ho havien demanat.

Aquest divendres 26, va ser un dia de croquetes, de pernil ibèric, les més clàssiques de totes però amb garantia  d’ èxit assegurat, amb trossets de pernil, pernil ! , les de rostit i bolets, molts fines, amb el toc especial dels bolets (camagroc, rossinyol, trompeta i rabassola fresca),  les de formatge sense paraules… torta castellana (com la torta del Casar)+ mascarpone+poma a dauets+panses remullades en martini…

Una explosió de sabors a la boca !

I de postres…. Evidentment croquetes , però aquestes eren de xocolata i menta fresca que quan les mosegaves es fonien omplint la boca d’un gust extrem de xocolata, aqui sota en teniu la mostra.

I per amanir tot aquest àpat, aquesta vegada un petit Caus, un vi negre jove, amb gust a fruita vermella i molt fàcil de beure.

25 de febrer, carbonara, cremós i pannacotta

Els carbonara de dijous estaven boníssims, llàstima que la foto no fa massa justícia, mea culpa, aquest cap de setmana estudiaré a fons la càmera  i practicaré fent fotos , a veure si n’aprenc i no faig fotos tant fosques com aquestes, però bé, aquí teniu el plat i a sota la recepta, perquè practiqueu…

RECEPTA: Espaguetti carbonara

INGREDIENTS:

1 paquet d’espaguetti                                                 350 gr d’escalunya emincé (làmines)

100 gr de bacó macedònia (dauets parxis)            mantega/Oli

100 gr de pernil macedònia (dauets parxis)          1 rovell (per persona)

400 ml de crema de llet                                             200 ml de llet

4 c.s de parma                                                              sal, pebre

PREPARACIÓ:

Coure els espaguetti segons  les indicacions del paquet.

Coure l’escalunya fins que agafi un color mel, ha de quedar cuita sense que agafi color. Afegir el pernil i el bacó a dauets (macedonia). Deixar coure uns minuts.

Deixar reduir la llet i la crema de llet en una paella al foc, afegir-hi el sofregit (colar-lo, per xi hi ha un excès d’oli)  i el parma, salpebrar i afegir els espaguetti, remenar i servir en un plat soper  amb el rovell d’ou al mig.

Ja ens explicareu què tal…

Aqui teniu un altre foto (no massa bona…) de les postres, Pannacotta amb maduixots a dauets mini a la base, i per damunt un coulís de maduixots. Una bona recepta, d’aquelles que es poden tenir preparades i que quedes com un senyor amb els amics o la familia.

24 de febrer, “la troupe” quiche de tomàquet i formatge de cabra

Dimecres al vespre erem uns quants… i per cert una mica revolucionats ! els dimecres s’acceleren i anem gas a fondo;  tot i que ahir vam plegar quasi a tocar les onze, però l’ àpat i les receptes van pagar la pena.

Per començar una crema d’espàrrecs verds amb mascarpone i unes trompetes de la mort, després una quiche feta amb pasta brisa “de casa” i que no tenia res a veure amb la que comprem feta, amb formatge de cabra , ceba i tomàquet confitats, uns pastissets de fruits vermells i els bunyols de quaresma pertinents.

Aquest cap de setmana practicareu, oi??? Fotos al nostre grup de facebook.

23 de febrer, per la quaresma…. bunyols de vent

Ahir vam tenir 4 plats,  i així recuperavem el dia que va quedar “penjat” del mes de gener. Vam aprofitar que la setmana passada va començar la quaresma per fer la primera tanda de bunyols, avui repetirem i demà també. Tots tres grups toquen un dels clàssics de la pastiseria, la Pasta Choux, reina per excel.lència de lioneses, pals de Jacob, eclairs, bunyols de vent, tortells etc…

Per començar un cremós de carxofes i porros combinat amb un cremós de ceba, la combinació era espectacular com diu sovint en Txep. Després salsa carbonara amb bacó , pernil i doble concentrat de nata i parma, els bunyols de vent amanits amb marie brizard i ensucrats i una pannacotta amb brunoise de maduixes i coulis.

Ahir la nostra reportera fotogràfica la Roser, aquí us deixo algunes de les seves fotos. Moltes gràcies Roser.

El març comença la setmana vinent i amb ell la xocolata, s’acosta la setmana santa, les vacances i…. LES MONES !!! prepareu els vostres dibuixos, els cornets que temperem xocolata !!!

Olis del món, Oliviers&Co

Al darrer post us he explicat que hi ha aquesta botiga de gracia…bla..bla,  doncs bé!!! Mentre escrivia m’he enrecordat de una de les meves botigues preferides i us vull explicar!

La botiga està a Perpignan. Si ,queda una mica lluny per anar a comprar oli i sal, però la veritat es que val molt la pena!Us explicaré la meva propia experiéncia del primer dia que vaig entrar.

A Perpignan hi ha moltes botigues d’anticuaris i normalment n’hi algunes de ficades a dintre d’algun pati, i fan molt de goig. A un d’aquests patis interior amb decoració molt francesa,hi ha una café amb les taules rodones, petites, molt romàntiques i poc pràctiques, i just al davant hi ha la botiga que us esmento. Quan nosaltres la vàrem conéixer, a tota la France, només en tenien deu o dotze.Ho esmento perque posiblement el tracte era una mica diferent i mes cuidat com el seu producte.

Vaig entrar com qui entra en una esglèsia. No estava segur que estigués obert al públic. les estanteries eren plenes de les ampolles de les que ells envasen. Al principi vaig pensar que tot era el mateix , o quasi, però el Sr que estava atenent va preguntar-me alguna cosa. No tinc ni idea de que va preguntar, però un minut desprès estava amb un got de paper tastant un primer oli.

A casa ,amb el meu pare, haviem fet oli anys enrera. I tinc un record de quan acabava la collita i portava la primera garrafa feiem torrades amb oli verd i llangonissa. L’oli que va donar-me aquell home, tenia aquest mateix verd.

-Cap a la bossa!

Segon tast. Un oli de la Provença. Oliveres a 2000 mts d’alçada amb una collita de només 40000 litres al any.

-cap a la bossa!

Tercer tast. Un oli de marroc. Molt refinat i però aromàtic al mateix temps.

-Cap a la bossa!

I així fins a 6!

Tombo el cap i veig un pot amb una tófona negre amb oli fabulosa. Su… que fem?

-Cap a la bossa!

Al costat hi havia un vinagre balsamic de Mòdena. El vaig agafar per preguntar a l’home en questió… i … aquell home… li saltven les llàgrimes. Va dir que era el millor vinagre …. bla … bla..  Su… Que fem?

-Cap a la bossa!

Bé, ja ho veieu. Vàrem fer inversions!!

Us paso la web. També es pot comprar per internet, però no es el mateix.

Si voleu ,ja us diré on anar a dinar el dia que aneu a Perpignan… però això formarà part d’ una altre història!!

www.oliviersandco.net

un lloc per comentar…